Plata prinzipala
Lec de Gherdëina
Te Gherdëina dal n valgun lec, scialdi pitli, che ie per la majera pert naturei y restei do la ultima dlaciazion Würm, ala fin di Pleistozen y dl Diluvium, dan ca. 12.000 ani. N valgun lec te Gherdëina ie artifiziei, doi te Sëlva y doi sun Mont de Sëuc, per la majera pert fac per abiné adum l'ega da fé nëif. L majer numer di lec naturei ie sun Mastlé.
Foto dl mëns
La Kliucevskaia Sopka (rus: Ключевская Сопка), ncë tlamà Kliucevskoi (rus: Ключевской), ie n crëp te la Ruscia. L ie n vulcan y l crëp plu aut sun la penijula de la Camciatca cun na autëza de 4 800 metri. L ie nce l vulcan atif plu aut de duta l'Eurasia y toca pra la Grupa Vulcanica de Kliucevskaia.
London
London ie la capitela y majera zità dl Riam Unì y de l'Nghiltiera. La ie la terza majera zità de l’Europa do Moscau y Istanbul. Tl 2021 ova la zità na populazion de 8 799 728 abitanc dedit de si cunfins.
Articul en vidrina
Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1]...."Dolomites"
Imaja en vidrina
Cie possi pa fé?
N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:
1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.
2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.
3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.
4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti ala ujes fundamenteles.
5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"
N proverb ladin
“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”
- ↑ Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14