Evoluzion storica di raions ladins

Da Wikipedia
Articul per/por Ladin <???>

Preistoria y primes tëmpes[mudé | muda l codesc]

La nasciuda de n popul

I tëmpes dan la storia

Tl Ander de Conturines sun Fanes (auteza 2800m) àn ciapé n gran numer de osc de lors. L'eté de chisc osc é anter 40.000 y 100.000 agn. Les lors vivova de erba; la prejenza de erbivors desmostra che sun Conturines, olache al é encuei graves, fòvel enlaouta pres verc.

L ensediament dles valedes ladines scomenciova dant ca. 9.000 agn. Enlaouta passòvel d'isté per i pres sot Sas de Pütia iagri y abinadours. Tl 1987 àn abiné sun Mondeval de Sora (2150m, anter Col y Anpezo) l schelet de n capo de n popul che vivova dant entourn 8.000 agn, con n gran numer de ogec enjontés pro la fossa. Za. dal 1700 d. C. inant él ensediamenc permanenc desche Sotciastel (Badia) o Plan de Crepei (Fascia).

I Rec[mudé | muda l codesc]

Ai popui che vivova tles Alpes ti secui dant la concuista romana ti dìjen normalmenter "Rec"; ai ova svilupé dal 5. secul d. C. inant na cultura conscidrabla. Sun la cultura y sun l lingaz di Rec ne savonse belau nia. Ai adorova l alfabet etrusch y se desferenziova clermenter da les cultures vejines dl nord.

Romanisazion[mudé | muda l codesc]

Tl 15 d. C. vegn l raion dles Alpes concuisté dai Romans. La popolazion dles Alpes sourantol l lingaz latin che se svilupeia inant tl ladin (retoroman) sot l'influenza dla rejoneda indigena (substrat).

Paroles de derivanza retica :

(ladin-todesch-talian):
aisciöda Frühling primavera
barantl Legföre pino mugo
brama Rahm panna
ciaspes Schneereifen racchetta
cìer Zirbelkiefer cembro
dascia Fichtenzweig ramo di abete
dlasena Schwarzbeere mirtillo nero
liösa Rodel slitta
morona Kette catena
nida Molke siero del burro
roa Mure frana
sala Rinnsal rigagnolo

Temp dla migrazion di popui[mudé | muda l codesc]

Con l avanzament di Baiuvars y di Alemans da nord, di Longobards da sud y di Slafs da ost, vegn l raion ladin-retoroman (che se destenova dal Jouf de San Gotert y dal Lech de Costanza enchin a l'Adria) despartì. Al resta ijoles linguistiches despartides l'una da l'autra. Entourn l ann 600 concuista i Baiuvars Bulsan. Entourn l 800 é la Val dl Isarch dessoura y l raion de Bulsan ciamò bilings. Resc' de popolazion ladina se mantegn a Regensburg, a Salzburg y a Minca. Entourn l ann 1000 é l entier cianton Grijon ciamò ladin. Tla Svizera orientala, olache la germanisazion à scomencé plu tert, él n gran numer de toponims che documenteia l arpejon rumancia.

Eté Medievela[mudé | muda l codesc]

1027. L vescul de Persenon deventa n prinz con podeis secolars. La Ladinia con l'ezezion d'Ampez fej pert dl Tirol. La pert a man dreta dla Val Badia ti vegn sotmetuda a l'abazia dles benedetines de Ciastel Badia (Sonnenburg). L'abazia de Ciastel Badia ti dà l inom a la valeda.

Ampez: Ra Regoles[mudé | muda l codesc]

Ampez y la Ciadura fej pert dl patriarcat de Acuileia y à na autonomia estenuda che é fisseda te statuc aposta. Tl 1420 (con la fin dl Patriarcat) toma Ampez sot a Aunejia, tl 1511 végnel concuisté dal imperadour Massimilian y entegré tl Tirol. Con l davagn da la venuda de legnam, ti paia Ampez i laours publics y les coutes al govern. Al é na gran ercia: la blava vegn compreda ite a l'engrana y deda inant a la jent zenza sourapriesc (regoles).

Ladinia: la vita ai temps di ciastiei[mudé | muda l codesc]

Le Ciastel Colz a La Ila

L raion ladin fova ntan l Medieve defin sota patrons da ora de cà.

I majeri senëures fova tl meter man I vesculi de Persenon, de Trënt y de Aquileia (per la pert de Anpezo). Nce l vescul de Coira ova na gran puscion tl Venuest (Vinschgau) che te chëi tëmpes fova mo n bona pert retoromans. Do y do se à fat inant I seniëures de Tirol, che da funzioners y vassai dl vescul ie deventei seniëures de gran pert dl raion, nce de pertes dla Dolomites ladines, coche p.e. la suneria de Gudon, che tulova ite gran pert de Gherdëina. L vescul de Persenon à mantenì la suneria sun Tor, Fodom y Fascia. La munighes de Ciastelbadia ova suneria sun Mareo y da chësc nasciova suvënz cunflic cun Persenon. Cun l passé de Tirol al' Austria dl 1363 univa l pudëi di vesculi mo plu strënt ite, ajache l messova se cunfrunté cun n majer pudëi de carater europeich. La aministrazion dla suneries de valeda univa n pert seurantëuta da ministeriai di vesculi o di grofs, ma la pudova nce unì venduda o data n pëni, coche l ie suzedù cun i Schöneck o i Avoscan te Fedom.

Te nosta valedes se à mantenì l ciastel de Tor a San Martin, l ciastel de Sëlva (Fischburg) te Gherdëina y l Ciastel de Andrac te Fedom. L ie mo da udëi la ruines dl ciastel de Val te Sëlva y dl ciastel dl Balest (Stetteneck) te Val d' Ana a Urtijëi. Seurapro iel mò vel residënza nebula, sciche Ciastel Colz a La Ila o Freyeck a Picolin. Te Fascia se à mé cunservà la Torn de Poza, ntanche chëla de Vich ie scumparida. Mpurtanza storica à nce la residënza dl Maier a Picolin, La Gran Ciasa a La Pli de Mareo y Castel Zanna te Anpezo. Dl ciastel de Botestagn (Peutelstein) te Anpezo restel mé vel sedim.

I Ladins de chëi seculi ne ova nia pudestà de autoguviern, mé te Anpezo fovel regules che garantiva n pert i dërc dla populazion locala cunfront ala suneria. Te gran pert dla suneries dl raion ladin ne ova i abitanc tan che degun dërc politics.Dala suneria de Val (Sëlva te Gherdëina)ons testemunianzes de lëtres al grof de Tirol de protest di abitanc contra i patrons dl ciastel de Val che teniva sot y manaciova la jënt de chëla suneria. De tel lamentanzes ie nce documentedes per la suneria de Tor. L ladin ne fova ntlëuta sanbën nia lingaz de aministrazion y de suneria y perchël fovel debujën che danter l pudëi fulestier y la populazion ladina fossel na sort de cianceres o de scrivans de iudize che pudova fé da intermediadëures, n pert univa chësta funzions nce seurantëutes da nëubli locai sciche i Colz o i Brach tla Val Badia.. Nce ti cunfronc dla dlieja vëniel dumandà te petizions di abitanc dla valedes ladines che l vënie segurà prevesc che ntënde y rejone nce ladin.

N possa bën dì che tres dut l Medieve fova i Ladins obiec y nia subiec dl dërt y dla aministrazions.

La Contrareformazion[mudé | muda l codesc]

Tl 1607 végnel fondé tl contest dla Contrareformazion l seminar di prevesc a Persenon. Les valedes ladines ciapa da sen inant plu sovenz prevesc ladins. Plu iadesc ova i comuns damané de ciapé prevesc con conescenzes de ladin. Per chël che reverda la Ladinia iel da lecurdé I prozesc per striunaria de Fascia di ani 1617-18, 1627-28 y 1643-44, frut de na reazion ora de mesura contra priculi imaginei y conta chëles che univa ratedes pratiches paganes, che ti à custà la vita a truepa ëiles y truepes ëi de chëla valeda.

Desminuzion dl teritore de lingaz[mudé | muda l codesc]

Tl scomenciament dl 17. secul végnel ciamò rejoné ladin a S. Michil de Ciastel, sciche ence a Nueva Ladina (Welschnofen). Ence la Val de Flem, la Ciadura, Zoldo, Egort é ciamò ladins. Ladina é ence la Venosta Dessoura (Obervinschgau) che vegn germaniseda tl 17. secul con na proibizion dl lingaz. Da l'autra pert dl confin, a Müstair, rejona la jent ciamò aldidancuei rumanc.


Mudazions di inoms[mudé | muda l codesc]

Trueps cognoms ladins à encuei na forma todescia. Ai à ciapé desinenzes todesces o talianes, aldò dla valeda y dl lingaz ufiziel dles aministrazions. p.e.: "Costa" deventa "Kostner", "Costalungia" deventa "Kastlunger","Alnei" deventa "Allneider", "Alfarei" deventa "Alfreider", "Bernard" deventa "Bernardi" etc.

Ejempli de azions nazionalistiches[mudé | muda l codesc]

Nazionalism tl 19. Secul Tl 19. secul provova l nazionalism tl Tirol de germanisé i Ladins, almanco tla valedes de Badia y Gherdëina: l unich lingaz te scola, gliejia y vita publica dessova ester l todesch. Popolazion y clerus se para. ("Enneberger Schulstreit"). Ence da pert taliana fovel tentatives de strumentalisazion dla question ladina per fins nazionai, p.e. te Fascia y te Anpezo. I Ladins gniva sfrutei per I nteresc dl nazionalism tudesch y talian y ne gniva nia reconescius desche Ladins.

Coscienza ladina[mudé | muda l codesc]

Tl 19. secul se descéidel na coscienza nazionala ladina generala. L ie I tempes dl Romantizism y dla union anter lingaz, nazion y patria. La idees dla Revoluzion Franzousa porta al nascer de na cuscienza nazionala ence ti populi de mendranza. Entan les veres revoluzionaries vegnel constaté la vijinanza culturala y linguistica cun i Romontsches. La incuntada de companies de scizeri ladins de Mareo, Gherdëina y Fascia ntan les vere napoleoniches contribuesc al sentiment nazional ladin. Tl 1870 végnel fondé te seminar a Persenon l'assoziazion "Naziun Ladina" Tl 1905 végnel fondé la "Uniun Ladina" a Dispruch. Al vegn dé fora les prumes zaites y i prums calendri per ladin.

Pruma vera[mudé | muda l codesc]

L front dles Dolomites passa fora per la Ladinia (Cristallo, Tofanes, Col de Lana, Marmoleda). Fodom vegn despartì te does pertes. Les trupes talianes ocupeia Ampez y na pert de Fodom. Les trupes dl'Austria mess sclopeté sun Fodom (sia valeda!). La Pli vegn desdruta defin. Te Fodom végnel desdrut 301 ciases (nia cumpedés i tablés), demè 55 ciases resta entieres. Trueps Fodoms mess se n jì - enfin tla Boemia y tl Abruz, ma ence tles valedes vejines.

Con la Talia[mudé | muda l codesc]

Tl 1919 ruva la Ladinia con l Südtirol pro la Talia. I Ladins ghira de podei resté pro l'Austria y l reconesciment sciche grup etnich (che ne fova perauter nia vegnù conzedù sot al imper austro-ungarich), l'autonomia politica y la sconanza dl lingaz ladin: "Nos Ladins ne son nia na mendranza taliana te Südtirol - sciche i signours de Trent vuel ti fé creie al govern talian y a dut l mond - ma nos son n popul liede y l plu vedl di popui che vif tl Tirol."

La Talia nazionalista y plu inant l Fascism vuel degradé l ladin a n dialet talian.

1920. Al nasc la bandiera ladina: brum per l ciel, blanch per i monc coris de neif, vert per i pres: N simbol dla contreda dles Dolomites.

Tripartizion[mudé | muda l codesc]

1923 La Ladinia vegn spartida su dai fascisc': Ampez y Fodom con Col vegn destachés y sourandés a la Provinzia de Belun, tl 1927 vegn la Val Badia y Gherdëina metudes pro la nueva Provinzia de Bulsan, Fascia resta pro Trent. L obietif declaré dla tripartizion é na assimilazion svelta di Ladins. L'ingiustizia fascista dla tripartizion é ciamò encuei empé. Tl 1964 vegn i confins dles diozejes adatés a la tripartizion - la gliejia à daidé realisé l obietif politich dl Fascism de spartì su i Ladins.

1939. Pro l'opzion vegn i Ladins dles provinzies de Bulsan y Belun classifichés desche "allogeni" y mess opté, sceben che l Fascism i compeide ofizialmenter sciche talians. I resultac dles Opzions ie scialdi dsvalives anter les valades: te Gherdëina iel la majera adejion al Reich, plu bassa iela tla Val Badia. La Val de Fascia ne fej nia pert dles Opzions. Sce les Opzions ne fossa nia states fermades dala II Gran Vera, fosseles states la fin dl popul ladin, tegnan cont che i optanc renunziona a si lingaz ladin tl Reich. Mpò à les Opzions purtà a na gran spartizion tla populazion ladina cun conflic tles comunites locales, ncina tles families. Chestes arà conseguenzes negatives per I Ladins do la vera. 1943. Sot al Fascism fova la scola demè taliana, sot a l'ocupazion todescia éla deventada demé todescia: Does formes dla medema iniustizia, per l lingaz dla mendranza enstessa ne él deguna lerch. Sota la ocupazion dla Wehrmacht fovel represalies contra i nia-optanc y cun la fin dl Nazionalsozialism dl 1945 nce violenzes contra esponenc dles ditatures da dant.

Do la seconda vera[mudé | muda l codesc]

1946 Entourn 3000 Ladins desmostra sun l Jouf de Sela contra la tripartizion y se damana plu derc. Chisc derc ne é per gran pert nia vegnus conzedus enchin a encuei.

Tles autres provinzies végnel endò metù su la scola taliana. Do la vera él tentatifs massifs de mete su na scola demé todescia tles valedes ladines de Südtirol. Al vegn sovenz declaré che l ladin ne se paia nia de ester ensegné.

1948 Con n decret de Roma végnel metù su la scola paritetica tles valedes ladines de Südtirol. Families fanatiches tol fora si mutons dal ensegnament dl ladin.

1954 La Union de Ladins de Gherdëina frabicheia la Cësa di Ladins a Urtijëi.

1964 Roma volessa ti dé ai Ladins de Südtirol na zircoscrizion eletorala a pert. Chest ne vegn nia permetú da Bulsan.

Agn 70 La maioranza de Südtirol fej con l consei provinzial l tentatif da germanisé les scoles dles valedes ladines. Le tentatif de assimilazion dla mendranza ladina vegn tegnì su dla Court costituzionala a Roma (1976).

1972 Con l secont statut d'autonomia végnel fissé derc per i Ladins, mo ence descriminazions.

1973 Al vegn fondé n grup politich che se prejenteia a l'elezion demé te Fascia (al ne ciapa degun mandat). I gran partis tles provinzies prova de ne lascé nia vegnì su l moviment, na autodeterminazion ladina ne ti plej nia.

1975 Fondazion dl Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn"

1975 Fondazion dla Intendenza Ladina per la Provinzia de Bulsan

1976 Fondazion dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü"

1977 Comprenjore Ladin per Fascia: i Ladins ciapa te Fascia l reconesciment teritorial (che mancia te Südtirol enchin a encuei).

1978 Fondazion dla "Comunanza Ladina a Bulsan"

1983 L grup politich de Fascia tol su l inom UAL (Union Autonomista Ladina) y con Ezio Anesi ciàpel l prum conselier provinzial.

1987 Fondazion dl Istitut Pedagogich Ladin.

1989 Al vegn daurì l tribunal aministratif. Sceben che al mess sentenzié ence sun l tratament valif dl grup linguistich ladin, é i Ladins scluc fora: "Sconanza de mendranzes?".

1992 Ezio Anesi (UAL, Fascia) vegn lité sciche prum ladin tl parlament de Roma.

1993 Fondazion de n partì politich di Ladins te Südtirol: "Ladins". Da enlaouta inant é chest partì raprejenté tl Consei Provinzial.

1998 L Consei Regional delibereia na lege litala che proibesc con na clausola da blocheda de facto de mete su partis ladins destachés. La lege vegn anuleda dal tribunal costituzional de Roma, l tribunal la rata contra les mendranzes y incostituzionala.

2000 Mudazion dl statut d'autonomia. Ai Ladins dla Provinzia de Trent ti végnel conzedù na sia zircoscrizion eletorala, ai Ladins dla Provinzia de Bulsan endere nia (sceben che al vif ilò l dopl de Ladins). I Ladins tla Provinzia de Bulsan ciapa la poscibelté de ester raprejentés tl govern provinzial - ma demé sce la maioranza l vuel. Sconanza de mendranzes a na maniera speziala: I Ladins y si derc sciche grup etnich vegn subordinés a la maioranza. I autri grups linguistics à l dert de ester raprejentés tl govern provinzial, i Ladins no.

2017 Lege sun I Ladins: l passa les norms de atuazion per I Ladins. Al vegn mioré les condizions de representanza di ladins te vel gremo politich y aministratif (Comiscion di 6). L Comun General de Fascia vegn reconosciù ufizialmenter. Ma la rapresentanza di ladins te Junta Provinziala a Balsan ne vegn nia perveduda de oblianza, ma demé desche poscibilità.



tesć sourantouc con autorisazion da vejin.com (mt)

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]