Scultëures de Gherdëina

Da Wikipedia
(Readressà da Scultëur de Gherdëina)
Articul per Ladin Gherdëina
San Rupert tla dlieja de Sant Antone a Urtijëi de Johann Vinazer 1684

La scultura y l ziplé te Gherdëina à na longia tradizion. Bele tl dejesetejem secul à scumencià te Gherdëina families de artistc a ziplé tl lën. Danter chëstes i Trebinger y i Vinazer. Christian Trebinger ie stat l prim dla familia che ova mparà a Persenon.

Storia[mudé | muda l codesc]

Scialdi judà al svilup dl ert de ziplé tl lën à che te Gherdëina dal truepes bosc de zirm. La majera pert di lëures ziplei te Gherdëina fova de lën de zirm. Plu tert canche n à scumencià a ziplé a mascin ie unì adurvà l plù l lën de air.

Tl 1700 dajovel te Gherdëina bel 50 scultëures y tla metà dl dejedotejem secul passa 300. Te chëi ani univa i lëures ziplei te Gherdëina purtei dlonch ora te duta Europa, scialdi ti paejes romanics da marcadënc de Gherdëina y ncé dala zandlëtes y zandlëc[1].

Ai 19 de auril 1679 ie stata fata na plura (Pilthawer-Streit) da pert de na grupa de vedli mostri scultëures d’ert, danter chisc i vedli scultëures Trebinger y Marcion Vinazer, tl vieres de n valgun scultëures jëuni y prinzipianc che ova autri mestieres y che ruinova l'inuem de chësc lëur. I seniëures dla suneria de Gudon fova unic tla ustaria Ianesc a Urtijëi, ma ëi ne l'à nia lasceda vënta ai vedli scultëures ajache i se ova nia metù adum te na lia de artejanat[2]

Danter la families de scultëures plu cunesciudes fova i Vinazer y n valguni de chisc ie deventei cunesciui a Viena, Praga y Toledo. Martin Vinatzer fova stat per ot ani a mparé a Venezia y Roma. Marcion Malsiner ova nchinamei na berstot a Venezia bele danter l 1691 y l 1714[3].

I artistc tlamei i Fronc fajova scialdi cristc y fova bonamënter sculëies o tei de familia de Franz Grünewald de Nudrei nasciù tl 1667 che ova fat la cademia a Viena ulache l univa tlamà Fronz[4].

Un di primes scultëures de Urtijëi dl 1800 fova Franz Runggaldier-Nevaves che à fat l crist baroch y l crist dl sepolcro te dlieja de San Durich a Urtijëi.

Scialdi cunesciù tla Franzia ie Johann Dominik Mahlknecht de Rainell (Sureghes) che ova lascià ala dlieja de San Durich a Urtijëi na Madona cun Bambin y i cater Evangelisć de gips y ala dlieja de Santa Cristina na santa Fefa, śën da udëi tl Museum Gherdëina. Dl Mahlknecht dal mo sun plaza de dlieja a Urtijëi na copia dla Terpsichore dl Ferdinandeum[5].

N auter scultëur de valor de Gherdëina fova Peter Nocker-Sabedin. De chësc dal n relief dla Ultima Cëina do Leonardo tla dlieja de Santa Cristina y na pitla figura de vëscul tl Museum Gherdëina.

Cun Francësch Tavella y tres l nseniamënt te scola de Franz Haider à l ert dl ziplé te Gherdëina arjont scialdi n bon livel[6].

Ala fin dl vintejem secul se à svilupà scialdi a Urtijëi i ferlëigheri che à purtà pro al svilup dla ert sacra per l'aredamënt dla dliejes te dut l mond.

Perchël ie unides su truepa berstots nce de moleri danter chëstes la plu grandes y cunesciudes fova chëles de Alois Kostner (Luis moler), Christian Delago (Cristl dl Tuene) y dla familia Oberbacher.

L univa ziplà te Gherdëina truepes crisć da vënder ora per l mond y ti paejes tudësc univa chëi de Gherdëina suvënz tlamei "Herrgottschnitzer

Una de chisc fova Maria Senoner Fill y truepa autres[7]

A Urtijëi dajovel nce truepes dessëniadëures che ova suvënz fat la cademies a Viena o Minca y che desseniova i auteresc da fé[8].

Luis Insam, Raimund Mureda (Moroder), Siegfried Moroder, Albino Pitscheider y Engelbert Perathoner à metù ora uni an dal 1940 al 1944 ntan la segonda viëra mundiela pra la "Gauausstellungen Tirol-Vorarlberg" a Dispruch. [9].

Do l Cunzil Vatican II a truepes scultëures y moleri messù lascé l ert ajache la dumanda de sanc per la dliejes ie jita scialdi doju[10][11].

Dal 1994 ie la lia UNIKA scialdi dossù per cialé de mantenì y svilupé l ert te Gherdëina.

Poejia Scultëur de Gherdëina de Leo Runggaldier[12].

Scoles d'ert[mudé | muda l codesc]

Scola d'ert te Gherdëina 1932

Bel tl 1800 fova truepes de Gherdëina che jiva tla academies a Viena y a Minca.

Jakob Sotriffer-Plajes ie stat mandá tl academia a Viena a studië bele tl 1825 y canche l ie unit ino te Gherdëina al metù su na scola de desëni tla cësa „Steifl“ a Urtijëi. Chësta scola ie pona stata plu tert purteda inant da Ferdinand Demetz Cademia[13].

Gherdëina y la Cademia de Minca[mudé | muda l codesc]

Truepes artisć de Gherdëina ie jic tla Cademia de Minca. Chësc à danz permetù de miuré scialdi la qualità dl lëur che univa fat te Gherdëina.

Tla lista de chisc artistc iel scultëures de Gherdëina ma nce artisć che à abù da n fé cun Gherdëina y autri che se n ie jic[14].

  • Johann Burgauner, entreda: 4. April 1845 de Ciastel, l pere fova pech, 30 ani, pitura, ai 15 de nuvëmber 1845 cun Nr. de matricula 330.
  • Joseph Anton Mahlknecht, entreda: 16. November 1850 da Sureghes a Urtijëi, abitea te Gherdëina, k.k. Landgerichts Castelruth, Vater Gutsbesitzer, 23 Jahre, Fach bei Einschreibung: Malerei
  • Franz Prinoth, entreda: 19. November 1850, Matrikel-Nr. 851
  • Vincenz Runggaldier, entreda: 18. Mai 1861 aus Svöden, Vater Handelsmann, 23 Jahre, Antikenklasse, Matrikel-Nr. 1774
  • Franz Demetz, entreda: 30. Oktober 1862, 26 Jahre, Bildhauerklasse, Matrikel-Nr. 1880
  • Ferdinand Demetz, entreda: 16. Dezember 1866, Vater Bildhauer, 24 Jahre, Bildhauerschule, Matrikel-Nr. 2295
  • Johann Moroder, entreda: 4. November 1870, 26 Jahre, Vater Gutsbesitzer, Matrikel-Nr. 2613
  • Leopold Moroder, entreda: 3. März 1876, Vater Gutsbesitzer, 25 Jahre, Matrikel-Nr. 03263
  • Emil Terschak, entreda: 24. April 1876, Vater Componist, 18 Jahre, Antikenklasse, Matrikel-Nr. 3272
  • Josef Moroder-Lusenberg, entreda: 21. Juni 1876, Vater Gutsbesitzer, 30 Jahre, Matrikel-Nr. 3303
  • Franz Insam, entreda: 23. Oktober 1878 aus Skt. Christina in Tyrol, Vater Holzschnitzer, 25 Jahre, Bildhauerschule,
  • Hans Perathoner, entreda: 18. Oktober 1897, 24 Jahre, Bildhauerschule v. Ruemann, Matrikel-Nr. 1742
  • Valentin Gallmetzer (* 1870; † 1958)
  • Robert Vittur, entreda: 30. Oktober 1907 aus St. Ulrich, Vater Kirchen-Dekorateur, 19 Jahre, Matrikel-Nr. 3392
  • Guido Balsamo Stella, entreda: 18. Oktober 1909 aus Turin, Vater Kaufmann, 27 Jahre, Malschule v. Habermann, Matrikel-Nr. 3751
  • Wilhelm Obletter, entreda: 3. Mai 1912 aus München, 21 Jahre, Zeichenschule B. Gundahl, Matrikel-Nr. 5069

Lëures da udëi te Gherdëina[mudé | muda l codesc]

Crist bonamënter di Fronc- Nudrëi.

Truepes lëures di scultëures de Gherdëina ie da udëi tl Museum Gherdëina, tla Dlieja de San Durich, tla dlieja de Sant Antone y te curtina a Urtijëi, tla Dlieja San Lenert, Bula, tla dliejes y curtines de Santa Cristina, tla Dlieja Santa Maria ad Nives de Sëlva y tla capeles de Gherdëina.

N valguna notes sun scultëures de Gherdëina[mudé | muda l codesc]

Do n articul tl Calënder de Gherdëina de Vinzenz Mussner-Scizr.

  • Sepl Mahlknecht-Rainèl (* 1864 † 1944), sculè de August Runggaldier-Furdenan
  • Vigil Dorigo (* 1866 in Corte-Buchenstein † 1958 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz – n si lëur ie l Angiul Custode tla dlieja de San Durich a Urtijëi – n si sculë ie l nepot Virgilio Prugger.
  • Giacobe Mussner-Scizer (* 1866 te Sëlva † 1932 a Urtijëi), Sculé de Johann Dominik Demetz-Furdenan y de Josef Moroder-Lusenberg tla Scola d Ert de Urtijëi. Cunesciuda ie si statua de Andreas Hofer tla cësa Andreas Hofer te Passeier. Un di fundadëures dla Lia Mostra d'Ert de Urtijëi.
  • Michl Gaslitter (* 1870 a Sëuc † 1932 a Urtijëi), à laurà pra la firma „Gebrüder Moroder“ a Offenburg.
  • Levisc Antone Insam-Tavella (* 1870 a Santa Cristina † 1932 a Urtijëi), sculé de Alois Kostner-Stlujuc y Johann Baptist Moroder. Si sculëies fova si mutons Luis Insam-Tavella y Rudolf Insam y truepes de autri. Tl Museum Gherdëina iel da udëi na cripl de Levisc Antone.
  • Batista Moroder-Jumbierch,
  • Josef Kostner-Stlujuc (* 1870 † 1958) si sculëies fove i mutons Sepl, Batista y Ludwig. L monumënt per la fossa de Josef Runggaldier-Passua te curtina a Urtijëi ie sie.
  • Josef Höglinger (* 1871 in Putzleinsdorf † 1933 a Urtijëi), dessëniadëur y scultëur de urnamënc, studies a Ottensheim y Amberg Österreich y pra David Knottner (* 1857 † 1934). Ël à nce dessenià truepes auteresc.
  • Filip Noflaner (* 1871 a Funes † 1955 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz, ova sciche sculé l mut Franzl y truepes d autri.
  • Heinrich Kostner (da Stlujuc) (* 1872 † 1958), à mparà cun si pere Batista y à nsenià a si mutons Heinrich, Hermann, Friedl, Emmerich y Oliva.
  • Iocl Crepaz-Maidl,
  • Ludwig Moroder-Meune,
  • Marchiò Molziner
  • Anselmo Obletter-Lip (* 1879 † 1950), sculé de Sepl Obletter-Juaut y de Franz Tavella. Si mut Arnold ie nce stat si sculé.
  • Albino Pitscheider-Menza (* 1877 a Urtijëi † 1962 te Sëlva).
  • Tone Pitscheider-Menza (* 1879 † 1953), sculé de Ferdinand Demetz. À laurà cun Sepl Ruggaldier-Paussua, ulache l à fat la Sant'Ana cun la Madona y la Santa Lisabeta tla capela dl Cuer de Gejù tla dlieja de San Durich a Urtijëi. Aldò de Margareth Runggaldier ie la Santa Lisabeta de Anton Demetz[15].
  • Friedrich Moroder-Rico (* 1880 † 1937), sculé de si pere Josef Moroder-Lusenberg y dl fra Batista. Si sculëies ie stac si mutons Bruno y Viktor.
  • Giuani Piazza-Cudan (* 1880 a Urtijëi † 1948 a Urtijëi), sculé de Josef Moroder Lusenberg. Si sculëies ie stac si mutons David y Luis.
  • Sepl Pitscheider-Menza (* 1880 a Urtijëi † 1952 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz. Si sculé ie stat l mut Hubert.
  • Gustl Runggaldier-Furdenan (August Runggaldier, * 1880 † 1940) Fundadëur dla Lia di Artistc de Urtijëi tl 1920. Dal 1922 a 1933 iel stat diretëwur dla scola d'ert de Pinerolo Piemont.
  • Vijo Canins (* 1868 a Pedraces † 1946 a Urtijëi), sculé de Franz Tavella, al laurà sciche moster tla berstot de Ferdinand Stuflesser-Petlin cun si mut Bernard (1895–1966), sculé de Filip Noflaner.
  • Siegfried Demetz-Feur (* 1868 a Urtijëi † 1946 a Urtijëi),
  • Giuani Enrich (* 1881 La Pli de Fedom † 1970 a Urtijëi), à laurà da moster cun Johann Baptist Moroder . Si ie n relief de Cristoforo Colombo.
  • Valentino Sommavilla (* 1868 a Moena † 1946 a Urtijëi) sculé de Ferdinand Demetz, n si sculé ie stat si mut Zenz.
  • Paul Pescosta (sculé de Anton Runggaldier Passua (1856–1928)) à laurà nce cun Franz Tavella y ie stat moster tla berstot de Pepi Stuflesser Petlin.
  • Gottfried Moroder-Doss (* 1887 a Urtijëi † a Urtijëi), sculé de Alois Anton (Levisc Antone) Insam. Si sculeies ie stac i mutons Hermann, Rudy y David (de Go).
  • Rudolf Vallazza
  • Hermann Moroder-Jumbierch (* 1889 a Urtijëi † 1969 a Urtijëi) Mut de Josef Moroder-Lusenberg, Sculé de Rudolf y Ludwig Moroder de Lenert. Sciche fant al laurà truepes ani pra la firma Gebrüder Moroder a Offenburg. Si sculé fova l mut Hermann y truepes d'autri. Ël ie stat nce fundadëur dl Museum Gherdëina. N si lëur ie la fossa dla familia Martiner te curtina a Urtijëi.
  • Vinzenz Moroder-Resciesa (* 1889 a Urtijëi † 1980 a Urtijëi). Sculé de Luis Anton Insam y de Rudolf Moroder-Lenert. Si sculeies fova si mutons Vinzenz y Hansi. Fundadëur tl 1920 dla " Ausstellung für Kunst und Kunstgewerbe" a Urtijëi. 1920–1921 al zipla la stazions dla Via Crucis de Resciesa. L à nce zipla n gran crist per la curtina de Urtijëi.
  • Cristl Moroder-Levigi (* 1892 a Urtijëi † 1968 a Urtijëi) fova sculé de Rudolf y Ludwig Moroder tla berstot da Lenert. Si sculé fova l mut Eduard Moroder-Mureda.
  • Ivan Senoner
  • Luis Senoner-Tinderla (* 1892 a Urtijëi † 1960 a Urtijëi), fova sculé de Luis Insam y de si pere Luis Anton (Levisc Antone) (1865–1917). Si mutons Luis, Bruno y Remo ova mparà dad ël.
  • Luis Kostner-da Stlujuc (* 1894 a Urtijëi † 1974 a Urtijëi), fova sculé dl pere Luis y moster de Luisl Kostner che ova fat nce l „Istituto d’Arte“ a Firenze y ova giut nsenià tla Scola d'Ert de Urtijëi.
  • Romano Stuflesser-Digon (* 1894 a Urtijëi † 1973 a Urtijëi), fova scultëur de urnamënt y ova mparà da Josef Höglinger. Te si berstot ova mparà i fions Pepi, Romano y Hansi.
  • Luis Demetz-Pilat (* 1899 a Urtijëi † 1972 a Urtijëi), lerner pra Vigil Dorigo y fant pra Vinzenz Moroder. Si sculeies fova i fions Nevin y Edith.
  • Sepl Obletter-Juaut (* 1900 a Urtijëi † 1963 a Urtijëi). Ova mparà da si pere Josef (1873–1925) y pra Johann Baptist Moroder. Si lerneri fova l fra Eugen y l mut Josef.
  • Giuani Senoner-Luca (* 1900 a Urtijëi † 1976 a Urtijëi). Sculé de Vinzenz y Ludwig Moroder, àl mparà nce pra Luis Senoner (1870–1929). Te si berstot à laurà y mutons Hans, Pepi, Carlo, Erich y Michl. Ël fova drët bon a ziplé cristc.
  • Luis Insam-Tavela
  • Caio Perathoner (dl Baga) (* 1905 a Urtijëi † 1965 a Urtijëi) à mparà pra si pere Ferdinand Perathoner (1871–1930) y Josef Pitscheider und à laurà cun Hermann Moroder-Jumbiërch zusammen. Set de si mutons ie deventei scultëures: Ferdinand, Caio, Robert, Viktor, Ulrich, Herbert y Julius. Un n mut Bruno ie moler.
  • Rudi Insam-Tavela (* 1908 a Urtijëi † 1953 a Urtijëi) à mparà dal pere Levisc Antone y si fra Luis.
  • Rudi Moroder (de Gottfried) (* 1923 a Urtijëi † 1958 a Urtijëi), lerner pra si pere Gottfried al fat la scola d'ert a Urtijëi pra Ludwig Moroder y Salvatore Li Rosi. Ël ie cunesciù per la figura dl alpino de 4,5 m de porfir a Burnech (1951 fata su tl y sauteda tl aria tl 1966 ) bekannt. Tl 1956 al metù ora pra la Biennale di Venezia. Ël nseniova tla scola d'ert de Sëlva ma ie mort da jëun per si striches dla viëra[16].
  • Luis Piazza-Cudan (* 1908 a Urtijëi † 1977 a Urtijëi), lerner pra si pere Johann (Giuani) Piazza y sculé pra Ludwig Moroder y Balsamo Stella tla scola d'ert a Urtijëi. L à giut nsenia tla scola d'ert de Urtijëi. L ie nce stat fundadëur dl Museum Gherdëina. L ie mort do na desgrazia tl bosch de Resciesa. Ël laurova nce scialdi tl sas Bellerophon y à depënt truepes acuarei.
  • Gabriel Senoner (* 1909 a Urtijëi † 1978 a Urtijëi) à mparà da si pere Luis y si fra Giuani. Si mutons Oswald, Wilfried y Wilhelm à mpara te si berstot. L mut Wilfried ie nce jit sula Cademia Brera a Milan.
  • Josef Mersa
  • Franz Mersa (* 1909 a Persenon † 1974 a Persenon). Mut de Josef Mersa iel stat lerner tla berstot de Ludwig Moroder-Lenert. Per 24 ani al nsenià tla scola d'ert der Persenon. te si berstot a Persenon à mpara truepes scultëures de Gherdëina y danter chisc Harald Schmalzl.Harald Schmalzl.
Relief de ghips firmà da Alois Walpoth dl 1896.
Relief de ghips firmà da Alois Walpoth dl 1896.
  • Batista Walpoth (* 1911 a Urtijëi † 1934 a Urtijëi), mut dl scultëur Alois Walpoth, mort do na desgrazia cun l stlop tl bosch de Resciesa. À zipla cun Vinzenz Peristi l crist de Sëurasas[17].
  • Vinzenz Peristi (* 1909 a Urtijëi † 1943 tumà tla viëra)[17].
  • Tone Anderlan (* 1915 a Urtijëi † 1945 tumà tla viëra).
  • Vigil Pescosta-Banch (* 1886 in Colfosch † 1981 a Urtijëi) Lerner pra Anton Runggaldier-Passua. Per n si lëur ziplà tl lën de San Piere che smaca la rë al giatà n pest a Paris tl 1925. Ël à nsenià tla scoles d'ert a Padova, a Monza tla Università dell' Arte[18].
  • Sepl Senoner Ronch (1886-1914).
  • Luis Senoner Ronch, (1889-1985) fova diretëur de scola d'ert de Gherdëina.
  • Ferdinand Demetz[19].
  • Josef Rifesser, auch Joseph „Peppi“ Rifesser (* 1921 a Urtijëi; † 2019 a Urtijëi)
  • Hans Sontheimer (1906–1981)
San Durich de Ludwig Moroder-Lenert tla dlieja de pluania de Urtijëi.

Films[mudé | muda l codesc]

Belletristik[mudé | muda l codesc]

Tl 1961 à l scritëur rumanc Andri Peer scrit la storia L'intagliadur d'Urtischei .

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Gunther Langes: Ladinien. Südtiroler Landeskunde, Band 6, Bozen 1985, pl. 30–34 (tudësch).
  2. Toni Sotriffer: “De tei che sturpieia 1 lëur y 1 spaza via a bon-marcià”. Calënder de Gherdëina 2016, pl. 134-139.
  3. Wolfgang Moroder: Scultëures de Gherdëina jic ora de nosta valeda: Marcion Malsiner a Unieja. Calënder de Gherdëina 2011, pl. 183-185
  4. Franz Moroder: Das Grödner Tal. 2. Auflage. Sezion Gherdëina dl Deutscher und Österreichischen Alpenverein. Urtijëi 1914, pl. 157 (tudësch))
  5. Evangelists de J.D. Mahlknecht sun Wikimedia Commons
  6. Nachruf in: Der Schlern, Bozen Jahrgang 1947, pl. 343
  7. Malia Obletter: La scultëura de crisć. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 127.
  8. Vinzenz Mussner: Dessëniadëures tl artejanat de Gherdëina (Zeichner im Grödner Kunsthandwerk). Calënder de Gherdëina 1983, pl. 89-114 (PDF; 5,1 MB)
  9. Helmuth Oehler: Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).
  10. Livio Comploi: N bel calënder per l’artejanat. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 47.
  11. Vinzenz Mussner: Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat di ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 73.
  12. Leo Runggaldier: L Scultëur de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 49-50.
  13. Georg Demetz: Die Grödner Kunstschule „Cademia“ – Geschichte und Entwicklung einer Kulturträgerin, pl. 35
  14. Libri:Matrikelbuch der Akademie der Bildenden Künste München
  15. Margareth Runggaldier Mahlknecht, Karl Mahlknecht: St. Ulrich in Gröden – Kirchen und Kirchengeschichte. Eine Text- und Bilddokumentation. Athesia , Persenon 1992.
  16. Rudi Moroder, Sohn des Gottfried. Südtiroler Künstlerbund, Athesia 1988. ISBN 8870145107
  17. 17,0 17,1 Pepi Moroder: Trëi scultëures de Gherdëina, morc te si plu biei ani, Vinzenz Peristi, J. Batista Walpoth, Prof. Anton Anderlan. Calënder de Gherdëina 1955. pl. 42
  18. J.K. (Josef Kostner): Bera Vigil Pescosta. Calënder de Gherdëina 1976, pl. 44–53
  19. Vinzenz Mussner: Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri, Calënder de Gherdëina 1981.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

Cëla nce[mudé | muda l codesc]